La Trucada
La Trucada
Dec 22, 2020
Asmaa Aouattah i la migració
Play • 45 min

L’Asmaa Aouattah és escriptora, autora del llibre de contes L’etern retorn i del poemari Entre cendra i foc. Hi parla sobre la migració i sobre la seva terra, el Rif. És llicenciada en filosofia i treballa com a agent d’igualtat al Consell Comarcal del Maresme, on viu des de fa més de 15 anys. Vam parlar sobre com es viu la migració, amb una mirada irònica i també amb enyor, així com del Moviment Popular Rifeny, el Hirak Rif, al qual dedica el seu poemari i que ha de viure des de la distància.

Escolta-ho a Spotify | Google Podcasts | Apple Podcasts | iVoox | YouTube

El títol del seu primer llibre, L’etern retorn, fa referència a «la naturalesa circular de la migració, que no és un fet que comença i acaba; és un fet que no acaba mai. Hi ha moments en què et sents molt d’aquí, fins al punt d’oblidar-te que ets d’allà i viure la teva vida d’una manera “normal”, però que per alguna cosa que pugui passar o que et fa recordar el teu país d’origen, aflora com l’enyor de la terra, i a vegades et preguntes què fas aquí. Què és això de deixar el teu país i anar a viure en un altre món?», es pregunta l’Asmaa. Assegura que té assumit que és quelcom que no assumirà mai, i que l’escriptura és justament una eina que li serveix per aprendre a conviure amb això.

Entre les coses que li fan recordar la seva terra d’origen i tenir sempre un peu allà és la situació política del Rif, «que d’una banda té una història de molta resistència, però que de l’altra ha patit molta repressió i molta marginació com a càstig», sigui per part del Regne del Marroc o del d’Espanya durant el protectorat. Ella defensa aquesta història de resistència, invisibilitzada, però ha estat especialment significatiu el Moviment Popular Rifeny que va començar el 2016 i al qual dedica els poemes d’Entre cendra i foc. La seva generació, explica, «també ha liderat lluites durant un moment de la història del Rif, lluites que han estat també sofocades; ha estat una generació militant, que tenia un projecte polític, tenia aspiracions de canvi, però que van fracassa, i aquesta revolta per nosaltres ha significat l’esperança que ha nascut de nou».

Es tracta d’un moviment molt transversal amb reivindicacions molt bàsiques que ha estat durament reprimit, sovint davant la indiferència des de l’estranger. Des de la diàspora ho han viscut «amb la mà al cor, patint moltíssim pel que pugui passar en un moment o altre, i pràcticament no dormíem, no menjàvem, plantades davant la tele o davant del mòbil per anar seguint les notícies», recorda l’Asmaa sobre l’esclat del moviment. Haver de viure-ho en la distància pesa: «No és el mateix participar donant-hi suport que formar-ne part de manera directa allà, i a mi m’ha afectat molt no prendre part de manera directa quan veig riuades de gent travessant els carrers de la meva ciutat natal».

Els seus escrits dedicats a aquesta lluita els ha publicat en una edició bilingüe, alguns escrits originalment en amazig i altres escrits originalment en català, que és l’idioma del seu primer llibre i és com han nascut els seus contes, en un català tenyit d’amazic. «Jo no sóc catalana de tota la vida, jo sóc amaziga i tinc una llengua materna; el català és la meva segona llengua després d’haver vingut aquí, però sóc el que sóc i tinc aquestes dues llengües de referència i això s’ha de plasmar sí o sí en la meva escriptura. Com diu Heidegger, la llengua és el refugi de l’existència, i això s’ha de traduir en allò que fem, en la nostra manera de fer i en allò que escrivim» reivindica. «S’ha d’acceptar que nosaltres fem aquest tipus d’escriptura, que utilitzem aquestes expressions, i que vagin de mica en mica formant part del panorama cultural i literari d’aquesta societat».

Segueix La Trucada

[Aquest capítol tanca la primera temporada de La Trucada. Gràcies per acompanyar-me en aquestes 13 entrevistes i espero que ens tornem a trobar aviat! ]

More episodes
Search
Clear search
Close search
Google apps
Main menu